Per Anton Aubanell.
Es tracta d’una oportunitat per fer matemàtiques fora de l’aula, sovint en família, immergint-nos en un ambient on les matemàtiques es viuen, es toquen, quasi es mengen (literalment tenim galetes en forma del número pi). Crec que el mmaca, a través de la seva exposició permanent a Cornellà i de les seves exposicions itinerants, pot fer (i de fet ja està fent) una labor excel·lent per contribuir a projectar una imatge social de les matemàtiques molt diferent de la que malauradament tenen molts ciutadans ancorats en records escolars que, a vegades, no són tan bons com desitjaríem. L’equip del mmaca sovint diem que es tracta de servir a l’escola des de fora de la escola i des de formats no acadèmics. Crec que el mmaca ho fa de manera destacada.
Com a membre del mmaca, potser no hauria d’intervenir, però crec que cal reforçar la idea de la necessitat de potenciar l’ensenyament no formal en tots els àmbits: biblioteques, colònies, gimnasos, … creant sinergies que dissenyin la societat educadora que es necessita perquè el coneixement torni a tenir valor i charme.
Al UK hi havia un projecte que es deia “learning outside classroom”. S’ho va carregar el govern conservador. En tot cas, demanant a l’Ecsite, no he trobat cap educador anglès que n’hagues sentit parlar! Caminante no hay camino….