Per Xavier Vilella Miró (Vilassar de Mar).

Aprofitar el que l’alumne sap de fora del centre per motivar-lo en la tasca que li proposem a l’aula, i que a més li serveixi per desenvolupar-la, no és senzill. Però de vegades ho aconseguim. Presento un exemple que relaciona el que sap l’alumne sobre un conegut accident amb una tasca de matemàtiques, concretament d’interpretació de dades estadístiques.

Es presenta la història a classe com un enigma que cal resoldre, projectant una presentació en què la primera diapositiva és el títol de què anem a fer: Què va passar aquell dia? En les següents diapositives apareix la història (fictícia) i els documents en que es basa. Dues taules de dades trobades en un enderroc d’un edifici d’una gran ciutat europea resulten sorprenents quan es llegeixen amb una mica d’atenció, donat que ens donen el nombre de morts d’un fet que no apareix en els papers, i classifica els morts per nivell socioeconòmic: classe I, classe II i classe III. Però la sorpresa encara creix quan comparem el nombre de morts entre classes, que aporta dades que no semblen, a primera ullada, lògiques. A més, en la segona taula, tenim els morts classificats per classes i per edats, torna a sorprendre’ns la comparació entre, per exemple, dones i infants de les diferents classes. La pregunta que es llença a l’alumnat és: Què va passar? Quan deu haver passat? On deuria passar? L’alumnat només pot fer preguntes que es responguin amb un Sí o un No. I així van preguntant i acostant-se al fet.

La veritat és que resulta sorprenent la rapidesa amb què arriben a descobrir exactament el fet que es tracta. I això passa perquè quan algú llença la pregunta sobre l’indret on va succeir, la solució es precipita.

La tasca continua: Ara cal interpretar per què les dades de morts de les tres classes són tan diferents. I aquí torna a comptar el coneixement que els alumnes tenen del fet en qüestió. L’alumnat arriba a establir fins i tot conjectures molt plausibles sobre el comportament dels protagonistes durant la situació compromesa que es van trobar: Poder saber alguna cosa d’uns fets en els quals no vas ser present, a partir de dades d’una taula, els mostra la potència de la interpretació de dades. S’hi arriben a plantejar dilemes ètics i morals, relacionats amb les decisions que cadascú ha de prendre i els límits de l’obediència deguda.

Finalment, se’ls demana un treball escrit que estructuri la tasca matemàtica, i les connexions amb altres continguts i competències.