Per Judith Oller, Mariona Llopart i Moisès Esteban-Guitart.
Es fa difícil avui dia veure i entendre l’escola com un espai i recinte tancat i allunyat de les experiències, interessos i pràctiques dels i les alumnes fora d’ella. De fet, segons el “LIFE Center” (“Learning in Informal and Formal Environments”), gran part dels aprenentatges que realitzem les persones són en contextos o situacions informals, per exemple en el lloc de treball o a través d’internet. Avui dia, per exemple, podem aprendre principis de física no només a l’escola sinó també a través de la web, a qualsevol lloc i en qualsevol moment, amb una conversa amb amics i amigues, a través d’un fòrum o comunitat d’interès del Facebook, llegint un llibre o mirant un vídeo-documental.
En concret, els nens i nenes en edat escolar passen al voltant d’un 19% del seu temps en contextos formals com l’escola i el temps restant, un 81%, en entorns informals (Banks et al., 2007). La qual cosa indica que gran part de l’aprenentatge humà es realitza fora de l’escola, fins i tot amb els nens i nenes en edat escolar. No obstant, què caracteritza l’aprenentatge en situacions informals? Quines diferències hi ha amb aquells aprenentatges que es generen en situacions formals? Com es poden vincular els aprenentatges derivats de situacions informals amb aquelles pràctiques de naturalesa formal?
En aquesta àgora pretenem discutir i compartir idees i experiències al voltant d’aquestes qüestions. Us animem a participar i compartir les vostres opinions al voltant d’aquests tres eixos:
– Característiques de les situacions informals d’aprenentatge.
– Semblances i diferències entre l’aprenentatge formal i informal.
– Experiències al voltant de les connexions entre l’aprenentatge formal i informal.
La necessitat de vincular els mons de vida dels alumnes (és a dir els seus aprenentatges formals e informals) amb el desenvolupament de l’educació formalitzada que porta a terme la institució escolar te una llarga trajectòria que arrela al meu parer des de principis del segle XX, amb la voluntat de Vygotsky i de Dewey de poder obrir l’escola als interessos i experiències de vida que els alumnes portaven a l’aula. La teoria ecològica de Bronnfrenbenner, a la segona meitat del segle XX, va sistematitzar tota una sèrie d’ecosistemes que envoltaven i modulaven el desenvolupament psicològic del nen i el seu procés d’aprenentatge. En ple segle XXI i en processos sociològics tals com les migracions extenses, la globalització, la modernitat líquida, la societat del risc, la societat de la informació i el coneixement, la explosió de les TIC, les noves tecnologies i les xarxes socials i de comunicació, s’han plantejat propostes com la nova ecologia de l’aprenentatge.
Aquesta proposta postula poder enllaçar els aprenentatges al llarg i ample de la vida. D’aquesta manera una de les seves prioritats es afavorir que els diferents contextos i activitats d’aprenentatge que realitza la persona al llarg del dia puguin estar interconnectades afavorint així un major desenvolupament del sentit i del significat dels aprenentatges que es desenvolupen, en aquest cas a l’escola. D’aquesta manera, connectar els aprenentatges informals i no formals amb els processos educatius formalitzats genera continuïtats d’aprenentatge que ajuden a establir coherència en les practiques educatives que l’alumne realitza a l’escola. Els aprenentatges formals, a diferencia dels no formals i informals, tenen un caràcter estructurat, organitzat, programat eminentment per al desenvolupament dels processos psicològics superiors (en paraules de Vygotsky). L’activitat educativa formalitzada es l’única pràctica que té aquest sentit i per això la seva importància es principal. Però aquest pes de l’educació formal no va en detriment en cap cas dels processos educatius no formals o informals. És més, l’educació formal, per a que es desenvolupi plenament, ha de partir dels aprenentatges formals e informals dels alumnes. En paraules Vygotskyanes s’ha de partir dels conceptes espontanis per a construir conceptes científics. Per això la continuïtat dels aprenentatges (formal, no formal i informal) i la gestió de l’escola d’aquests des del respecte i la reciprocitat mútua amb els contextos de vida dels seus alumnes i famílies és un element indispensable per al bon desenvolupament dels processos d’aprenentatge.
Gràcies David per la teva aportació! Crec que recull perfectament la idea que volíem transmetre quan varem iniciar aquest espai de debat: la necessitat d’obertura de l’escola i de vinculació dels seus continguts amb els entorns socials i les experiències informals en les que participen quotidianament els i les estudiants.
Aquest és el principal repte que tenim com a educadors d’aquí en endavant, ja que com bé has justificat a nivell teòric, el potencial d’aprenentatge i el sentit que els nens i nenes puguin donar a les activitats que es duen a terme dins dels centres educatius, està directament en relació amb la capacitat del professorat de poder connectar els coneixements previs i els interessos dels estudiants amb el que s’ensenya a les aules.
Per poder fer-ho, primer és del tot necessari que siguem conscients dels entorns en els quals participen els nens i nenes quan no són a l’escola, que coneguem les activitats que realitzen, amb qui les fan, i si pot ser, també els aprenentatges s’hi produeixen. D’aquí que us invitem a tots a compartir amb nosaltres quines activitats informals feu, què hi apreneu i entre tots podem veure la possibilitat d’establir relacions entre contextos amb més o menys graus de formalitat.
Jo no sóx psicòl.loga ni experta en res d’això, però penso que ara que comença l’estiu i tots els pares que tenim fills busquem alternatives per tal de que les fills estiguin “ocupats”, hi ha múltiples espais d’aprenentatge informal que se’ns presenten i cal escollir. En aquests espais hi ha en comú la persona de referència, que en aquest cas no és un professor o professora, sinó un monitor o monitora que els fa de guia i els acompanya en un context diferent al que estan acostumats, on el que el diferencia bàsicament és que hi ha més dinamisme i varietat. Potser el que s’hi aprèn, bàsicament, són habilitats més socials, tan importants com qualsevol altra disciplina. En aquest entorn és igualment important el contingut i la forma però res queda plasmat en un paper, sinó en forma d’experiències fresques i divertides que recorden sempre més. Diuen que les persones recordem les bones experiències i tendim a oblidar les negatives. Doncs potser els aprenentatges més formals haurien de fusionar-se una mica amb els informals per tal de que aprendre, pels nens i nenes, i pels adults també, sigui vist com un moment molt feliç i no quelcom estàtic i avorrit!!