Per Pili Royo y Esther Barrabés.

Tots hem sentit o dit alguna vegada aquesta frase: “una imatge val més que mil paraules”. En general és ben veritat, i en particular, quan volem explicar conjunts de dades. Els gràfics ens permeten condensar i resumir de manera molt efectiva el que les dades ens volen dir. Depenent de la quantitat d’informació que es vulgui transmetre (o de la seva complexitat), el gràfic requerirà una atenció (i estudi) més o menys detallada. Però si està ben fet, serà més efectiu que totes les paraules que caldrien per donar la informació que contenen.

Però tot això és cert només quan els gràfics estan ben fets.  Fa unes setmanes, al Twitter van circular alguns exemples com a mínim qüestionables.

El primer cas és el del gràfic de la imatge següent. Si ens fixem en la llegenda, el color blanc correspon a les províncies on el % de treballadors en el sector de la indústria és superior al 3%. Això vol dir que les úniques on això passa són Almeria i Málaga? Però si mirem les altres llegendes, si pintéssim totes les províncies de color blanc, el mapa també seria correcte, no? Amb poc esforç queda clar que el blanc hauria de correspondre als valors superiors al 3% i inferiors o iguals a 7.9%, el blau més clar als superiors al 7.9% però inferiors o iguals a 12.8%, etc. No es podria ser més rigorós a la llegenda?

Una segona observació és sobre els límits per marcar els colors. Per què no arrodonir a la unitat? El primer interval correspon a (3,7.9], el segon a (7.9,12.8], etc. Cada un d’ells té una amplada de 4.9 unitats. No seria més fàcil agafar-ne 5? Imaginar els motius per haver-ho presentat així ja entra en el terreny de l’especulació (per exemple, per fer entrar una província en un tram determinat…).

Si el primer cas és passable (l’hem entès, tot i la inexactitud), els següents són imperdonables. El següent exemple correspon a un gràfic mostrat en la televisió pública sobre el nombre d’aturats. En un intent de remarcar la baixada del nombre de persones aturades, la distància en vertical entre la dada de l’any 2014 i el 2012 és pràcticament igual que la distància en vertical entre la dada de l’any 2009 i el 2012. Però en realitat la segona és un 87% més gran que la primera!  A cop d’ull, mirant només la gràfica (i sense llegir les dades) la informació que ens arriba és que s’ha tornat al nivell de l’any 2009. Certament, les dades ja diuen que la gràfica és incorrecta, però siguem sincers: què es veu més ràpidament d’un gràfic mostrat uns segons per televisió, les dades o la forma de la gràfica?

L’últim exemple presenta el mateix error. Es mostren dues gràfiques amb la variació de la intenció de vots de dos partits. Ambdós baixen, i a primer cop d’ull, sense mirar les dades, les dues gràfiques sembla que mostren la mateixa baixada. Però quan es miren les dades, s’observa que la de sota baixa 2.13 punts, mentre que la de sobre baixa 12.52 punts!

Presentar unes dades amb aquests gràfics és deliberadament manipulació i engany. Estem suficientment preparats per no deixar-nos enganyar? I fins i tot, estant preparats, és molt fàcil caure en el parany de mirar només les gràfiques i no els números. No hem d’exigir més rigor i exactitud?