ELECCIONS MUNICIPALS. COM ES FA L’ASSIGNACIÓ DE REGIDORS EN UN MUNCIPI? LA LLEI D’HONDT.
Per Marta Berini del Berini, professora de matemàtiques de Educació Secundària i responsable a Catalunya del Projecte Estalmat.
Aquest any 2015 serà un any en què sembla que serem cridats a les urnes més d’una vegada. Tothom ha sentit parlar moltes vegades a les tertúlies radiofòniques o televisives sobre aspectes matemàtics que hi ha dins les lleis electorals de l’Estat Espanyol (per a l’elecció dels representats al Congrés del Diputats, al Parlament de Catalunya, a l’Ajuntament), i a vegades no ha arribat a comprendre tot el que es comentava. Perquè per exemple: ens hem plantejat mai com es calcula el nombre de representants al Congrés del Diputats que li corresponen a cada província? Per què la representació al Parlament de Catalunya de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona és de 85, 17, 15 i 18 diputats respectivament? Quin és el procés que permet calcular el nombre de regidors assignats a cada municipi segons el seu cens? Podem saber nosaltres, tan bon punt ha acabat el recompte de vots que han tingut els partits que es presenten a un municipi, saber quants regidors li corresponen a cada partit?
Legislació electoral
L’elecció dels representants polítics dels ciutadans a les institucions (Corts Espanyoles -Congrés de Diputats i Senat-, Parlament de Catalunya, Ajuntaments i Parlament Europeu) requereix un marc jurídic que estableix i regula els diversos sistemes electorals.
Les eleccions generals, locals i europees es regulen actualment per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.
El cas de les Eleccions Municipals
Què podem dir de la normativa per a les eleccions municipals?
El dia 24 de maig de 2015 han tingut lloc les eleccions municipals. En aquestes eleccions, que són competència del Govern de l’Estat (CAPÍTULO IV. SISTEMA ELECTORAL.179.1), s’han escollit els membres que formaran part de les corporacions municipals o els ajuntaments durant els propers quatre anys. D’acord amb la normativa vigent, s’han de celebrar el quart diumenge de l’any que correspongui. El nombre de regidors a elegir en cada municipi ha de ser sempre un nombre senar i s’estableix d’acord amb la següent escala fixada per la Llei:
Fins a 100 residents: 3 regidors
De 101 a 250 residents: 5 regidors
De 251 a 1.000 residents: 7 regidors
De 1.001 a 2.000 residents: 9 regidors
De 2.001 a 5.000 residents: 11 regidors
De 5.001 a 10.000 residents: 13 regidors
De 10.001 a 20.000 residents: 17 regidors
De 20.001 a 50.000 residents: 21 regidors
De 50.001 a 100.000 residents: 25 regidors
De 100.001 en endavant, un regidor/a més per cada 100.000 residents o fracció.
El repartiment de representants dels partits es fa mitjançant la Llei d’Hondt però s’ha d’haver obtingut al menys el 5 % dels vots vàlids.
Pel que fa al càlcul del nombre de representants que li corresponen a cada partit un cop finalitzades les votacions, segons els vots obtinguts, cal aplicar la famosa i moltes vegades criticada Llei D’Hondt, el funcionament de la qual apareix a la Constitució Espanyola.
ATRIBUCIÓN DE ESCAÑOS. LEY D’HONDT (CAPÍTULO III. SISTEMA ELECTORAL.163)
a) no se tienen en cuenta aquellas candidaturas que no hubieran obtenido, al menos, el 3 % (cas de les eleccions generals i autonòmiques) o el 5 % (cas de les eleccions municipals)de los votos válidos emitidos en cada circunscripción
b) se ordenan de mayor a menor las cifras de votos obtenidos
c) se divide el nº de votos por 1, 2, 3,… hasta un nº igual de escaños correspondientes a la circunscripción. Los escaños se atribuyen a las candidaturas que obtengan los cocientes mayores atendiendo a un orden decreciente.
El repartiment de representants dels partits en el cas de les eleccions municipals es fa mitjançant la Llei d’Hondt, però s’ha d’haver obtingut almenys el 5 % dels vots vàlids.
Hi ha proporcionalitat entre els vots obtinguts i el nombre de regidors assignats a cada partit? Veiem-ho amb, per exemple, les eleccions del dia 24 de maig de 2015 a la ciutat de Barcelona. Amb el 99,82 % de vots escrutats, el nombre total de vots emesos és 702692, dels quals 3239 han estat nuls. Per tant, queden 699453 vols vàlids.
Els percentatges de vot dels partits sobre els vots vàlids són (només mostrem els partits amb més del 5%):
I en aplicar la Llei D’Hondt a les candidatures que havien obtingut almenys el 5% dels vots, trobem com han estat adjudicats els 41 regidors que li corresponen a la ciutat de Barcelona (no incloem totes les divisions fins a 41):
Hi ha 41 símbols # que ens indiquen els regidors que han correspost a cada partit.
Un cop finalitzades les eleccions sempre apareixen algunes altres preguntes que no són gaire més difícils de respondre:
a) És proporcional la Llei D’Hondt? Es podria facilitar el càlcul aplicant el percentatge de vots obtinguts al total de regidors assignats (41 en aquest cas)? Comprovem quins haurien estat els resultats en aquest cas, partint ja dels partits que ha superat el 5% dels vots vàlids:
Observem que amb aquest mètode apareix un problema que no té la Llei d’Hondt: Els decimals! Per fer l’adjudicació dels diputats caldrà sumar la part entera dels números que hem calculat aplicant la proporcionalitat (10+9+5+5+4+3 = 37) i veure quants regidors manquen per arribar al nº 41 que correspon als regidors que té adjudicats la ciutat de Barcelona. Aquests quatre regidors haurien de ser pels quatre partits que tenen la part decimal més gran. Això no es compleix en el cas d’ERC ja que la Llei D’Hondt li assigna un 5è regidor i en canvi aplicant la proporcionalitat li correspondria un 4rt regidor al PP.
Com podem veure, la Llei D’Hondt no és sempre estrictament proporcional, encara que en alguns casos coincideixen els regidors adjudicats per la llei D’Hondt i per la proporcionalitat. El que sí succeeix és quan no és proporcional, sempre perjudica als partits que han obtingut menys vots.
b) A quin partits beneficia o perjudica més el vot en blanc? Doncs està clar que si hi ha més vots vàlids (i els vots en blanc ho són) als partits minoritaris els serà més difícil arribar al 5 %, és a dir, que partits que poder sortir perjudicats són els que tenen un nombre de vots al voltant del 5%.
c) L’abstenció o els vots nuls, a quins partits beneficia? Doncs com per aplicar la Llei D’Hondt només es fa servir el nombre de vots vàlids que han obtingut en total tots els partits, ni beneficia ni perjudica a l’adjudicació dels representants que corresponen a aquests partits, però sí és cert que quanta més abstenció hi ha, més desligitimada queda la votació.
La justificació d’aquest mecanisme electoral es basa, en fi, en la pretensió d’aconseguir més fàcilment majories parlamentàries àmplies i consistents i, com a resultat, governs més estables. Tanmateix, aquest fet repercuteix en un enfortiment dels partits majoritaris i minimitza el suport que el partit guanyador requereix per governar.
Al mes de setembre i al mes de novembre sembla que tenim unes altres cites: Al setembre mostrarem el mecanisme que regeix les eleccions al Parlament de Catalunya i al novembre potser serà el moment de fer-ho pel cas del Congrés dels Diputats i el Senat. Us espero.
(Entrada revisada 9 de juny de 2015)