Per Judith Oller.
Explicar contes és una de les activitats més universals que existeix. Està present a totes les cultures des de temps ancestrals i és una forma particular de transmetre coneixements, valors i creences. El gènere narratiu és extensament present en la lectura comp
artida de contes entre infants i adults, però no es pot limitar a cap edat en particular. Els contes ens acompanyen al llarg de tota la nostra vida, i sovint, n’hi ha alguns que tenen un significat que els fa especials per les emocions, sentiments o els records que porten associats.
En aquesta secció ens interessa debatre sobre diferents aspectes:
- Què s’aprén a través dels contes? En quines situacions i amb qui soleu fer aquesta activitat?
- Explica’ns el teu s contes preferits (o els dels teus fills) i per quin motiu t’agraden (els hi agraden)?
- Quins formats utilitzeu per explicar un conte (lectura, titelles, oral, dramatització)? Creieu que n’hi ha de més adients que altres en funció de l’edat dels oients?
Ens agradaría molt que utilitzessiu aquest espai per a compartir les vostres experiències, reflexions i pràctiques al voltant de l’explicació de contes. Les voleu compartir amb nosaltres?
No sé perquè, però els clàssics sempre agraden als nens. Crec que el que més agrada, però, és que és aquell moment on el nen sent que li estan dedicant una estona exclusiva. “En vull més ..” Mai en tenen prou, és clar. Jo amb la meva filla gran, de ben petitona explicàvem contes, totes dues assegudes mirant les pàgines, primer assenyalant coses i dient-les pel seu nom i mica en mica llegint línia a línia, … més endavant llegíem una estona cadascuna i als 5 anys llegia perfectament tota sola! Ara que en té 10 ja d’anys, troba a faltar que m’assegui al seu costat i li dediqui una estona i de tant en tant, ens asseiem i mirem encara que sigui algun vídeo del you tube… el que sigui per tal d’estar assegudes i en contacte l’una de l’altra.
Penso que el mateix ens passa als adults, no? Per això és tan agradable anar a veure espectacles de teatre, de dansa, cinema …perquè ens estan explicant una història i l’experimentem, concentrats, en primera persona!
M’encanta llegir contes en veu alta, he llegit contes als meus fills, nebots i alumnes, és un plaer compartir la lectura d’un llibre, el ritme de la narració, les il·lustracions, poder anar endavant i endarrere pel mig de les pàgines, però el que realment m’agrada és explicar els contes EXPLICAR-LOS, de la veu a l’oïda, d’un cap a un altre o altres. I els contes que moltíssimes vegades he triat són els recontraclàssics: quina mainada no escolta sense perdre detall les aventures de Ulisses i Polifemo? O les de Simbad per desempallegar-se del vell paparra? O les de Hansel i Gretel per escapolir-se i no caure a l’olla de la bruixa? O la del pagès que enganya el dimoni i li fa acabar el pont? Per aquests contes no passen els anys.
A l’hora de triar i compartir lectura és difícil de fer una llista curta; en Marc, el meu fill, es va enamorar de “Les bruixes” i de les aventures de Bola de Drac i més tard de “La Illa del tresor” i dels dos primers llibres de Harry Potter.
Els meus fills i els meus alumnes van aprendre a preguntar-se sobre les decisions dels altres (“…per què va fer això? i si hagués…?” i jo mateixa, a més d’aprendre a preguntar-me sobre els perquès de l’autor), a identificar-se amb els personatges,és a dir, a empatitzar amb ells.
La meva experiència és la de llegir algun conte clàssic i endevinalles als meus nebots quan eren petits (menys de 7 anys) i ho feia havent dinat ja que era l´estona en què coincidíem durant un o dos dies de dilluns a divendres.
Per una banda, em feia una mica de mandra aquesta activitat ja que era el moment en què necessites “fer la digestió”, però ho feia per diverses raons:
– Per oferir-los el meu temps i la meva companyia. I gaudir-ne també amb la d´ells.
– Perquè veiessin amb naturalitat aturar-se, agafar un llibre i llegir (en aquest cas en veu alta).
– Perquè aprenguessin a tenir paciència per escoltar el conte sencer. (de vegades se’ls podia fer llarg).
– En el cas de les endevinalles, són relats més curts i despertava la curiositat de saber la resposta, aprendre paraules noves i expressions que tenen sentits múltiples. A més, a vegades es creava una certa “competició” entre els nebots per saber la resposta correcta de l’endevinalla.
I aquesta és la meva experiència.
Bona investigació !
Cada dia abans d’anar a dormir, la meva filla i jo compartim 15-30 minuts al voltant d’una història: ella llegeix una estona per mi (feina d’escola) i després jo li explico un conte. A vegades juguem a llegir un personatge cada una, o a endevinar què passarà al final del conte (la idea més absurda guanya…), o quan es fa tard algun cop m’he inventat una història a corre cuita (hi havia una vegada una nena que es deia Mar…).
A la Mar (7anys) li encanten tot tipus de contes: d’animals, dracs, dinosaures, pirates, princeses, còmics, clàssics, moderns, curts, a capítols. El seu preferit és “Bringing the Rain to Kapitiplain” de Verna Aardema, un conte de rima molt bonic sobre la sequera a Kènia que repeteix i repeteix i repeteix… (li agrada per “what it is about”, i per “com han dibuixat els animals”).
Durant els contes li agrada molt entretenir-se a mirar els dibuixos i de tant en tant preguntar paraules que no entén o el típic “per què?” quan quelcom la desconcerta (amb 3-5anys).
Hi ha contes que s’han entès de forma diferent a l’anar creixent…I també a vegades n’hi ha algun que no agrada (si són massa tristos o fan massa por).
Vam utilitzar els contes per aprendre l’anglès al arribar a Londres, i ara també per mantenir el català i l’espanyol, tot transmetent entonacions, accents, lèxic; i compartint opinions, valors, i llegendes que són part de la nostra cultura.
A mi el què m’agrada és que a través dels contes hem parlat de temes que sovint semblen difícils d’una forma ben natural: les pors, la mort, l’amor, l’univers, història, geografia, viatges… És infinit!
La meva experiència dels contes i històries és basa en la capacitat d’obrir nous mons.
Quan era petit la meva germana gran ens explicava històries delirants i surrealistes que inventava damunt la marxa. Tota una autèntica habilitat que feia que enlloc d’anar a dormir ens activessim més.
El pare també ens explicava algun conte de tant en tant, i suposo que és per això que sempre he trobat interessant compartir les lectures amb els meus nebots.
Els clàssics m’agraden, però sobretot, els contes il·lustrats m’encanta explicar-los als infants de totes les edats que es deixin. Fins hi tot he llegit 3 vegades en veu alta tot el primer llibre del Harry Potter per fer agafar el gust per la lectura als nebots.
Els contes clàssics sovint agraden perquè són “previsibles” i marquen unes pautes, d’altres tenen moralina o intenció per fer-nos creixer i ser millors, i d’altres tenen un desig de fer viure aventures i humor estimulant la imaginació del lector. Però en el fons tots plantegen alguna pregunta o expressen un sentiment amb el qual ens hi sentim propers.
Hi ha un conte per a cada moment, i a part de la lectura, l’expressió oral i no verbal de quan expliquem les coses. En el fons es fa una música de fons constant amb la manera com explico o narro les coses que em passen. Qui no ha explicat una anècdota amb tanta o més passió que “els tres porquets” o “la rateta que escombrava l’escaleta”?
El més important dels contes és que t’obren al món