Per Mar i Abril Carbó (Girona).
La Mar i jo som bessones i tenim 14 anys. Nosaltres venim d’una família d’excursionistes. Ens agrada fer sortides a la muntanya, a la platja,… Les estones lliures que tenim tots quatre les dediquem a passar a l’aire lliure. Caminar és la nostra activitat preferida (tenim pocs moments que puguem compartir junts). A més, som molt esportistes, juguem a volleyball.
Des de petites ens hem dedicat a pujar muntanyes: el Matagalls, el Balandrau, el Taga, les Agudes, el pic de l’Àliga, els Àngels… Algunes d’aquestes les hem fet sols i d’altres amb el Club Excursionista.
Anar a la muntanya ens ha permès conèixer moltes coses: els animals que hi viuen, la vegetació, hem après a orientar-nos, a conèixer petits poblets de muntanya…
La nostra rutina per a preparar la sortida del cap de setmana està molt marcada. El nostre pare, en Robert, busca la millor ruta per a fer amb l’ordinador (curiosament, sempre és la més difícil). La mare, la Fina, és l’encarregada de preparar els entrepans i buscar el camí que haurem de fer amb el cotxe (tot i que tenim un GPS que ens dona un cop de mà). Nosaltres ens encarreguem de preparar tot el material que necessitem: paravents, màquina de fotografiar, bastons de muntanya, mitjons de recanvi…
L’altre dia a l’institut, a l’assignatura de català ens van demanar que féssim un treball sobre alguna excursió que haguéssim fet. Havíem de dir a on havíem anat, què havíem fet i què havíem après. Vam aprofitar per explicar la sortida que havíem fet el mes de gener a la Vall de Núria amb la Colla Excursionista. Ho vam presentar amb un Prezi i després ho van publicar a la web de l’escola.
Aquí teniu una foto…
Creieu que apreneu coses quan feu activitats amb la vostra família o quan aneu a l’esplai o feu coses amb els amics?
Jo vaig cada any amb l’esplai de colònies i campanents. De colònies hi anem a l’estiu i de campaments per Setmana Santa. A mi, m’agrada moltíssim anar-hi. Fem activitats molt divertides tots junts. Les activitats que fem són: anem a dormir en una casa de colònies, fem gimcanes, curses d’orientació, jocs de nit, tallers de maquillatge, tallers de cuina, jocs d’aigua,… Els monitors sempre ens preparen jocs molt divertits.
Jo crec que sí que aprenem coses. Jo he après a fer massa de pizza en una de les colònies. L’any passat, vam anar a una casa de colònies a prop d’Olot i vam anar a visitar la fàbrica on fan els iogurts “La Fageda”. És una fàbrica on treballen gent que viu a la comarca de la Garrotxa que té alguna discapacitat. Un nois ens van fer una ruta per les instal·lacions. Ens ensenyaven com feien el iogurt, a partir de la llet que treien de la vaca fins que sortia per anar cap al supermercat. També vam aprendre que la “La Fageda” és una entitat sense ànim de lucre. Això vol dir que no hi ha persones que es facin riques, sinó que els diners que fan són per donar a persones que ho necessiten.
Sempre aprens coses quan fas activitats que no són l’escola!!
El passat mes d’abril vaig anar de vacances amb els pares al Sud de França. El meu pare va preparar el viatge. Va comprar uns mapes i mirava a internet els llocs que podríem visitar. Vam anar en cotxe i el viatge va ser bastant llarg. Primer, vam manar a Ribes de Freser i vam anar a dormir en una casa rural, que tenia unes vistes on es veia tot el poble. El següent dia vàrem anar a Olette però era molt petit i vàrem anar a Villefranche-de-Conflent. Després vàrem anar a Carcassone, en al castell hi havia un museu de tortures i un altre que tractava de la Inquisició. Hi havia una tortura que era expressament per els nobles!!Hi havia guillotines,… Vam visitar tots dos museus i he après que la Inquisició va ser molt horrible i que tenien moltes maneres de torturar a les persones. Després vam entrar al castell i ens van explicar perquè es deia Carcassonne. La història explica que un cavaller enemic va entrar al castell en direcció cap a la torre de la reina i la reina va cridar “carca ssonne” i d’aquí prové el nom de la ciutat. A Carcassonne també se li deia la ciutat emmurallada.
També, en un altre viatge vaig visitar un castell a l’ Aragó i em van dir que la paraula alarma prové que abans deien “al arma”.
Jo fa 4 anys que visc a Salt. Ara tinc 16 anys i d’aquí 3 dies acabo 4º ESO. A mi m’agrada molt fer coses amb els meus pares i els meus germans. Tinc dos germans més petits.
Aquest estiu marxem tots cinc al Marroc a visitar la meva família. Tots viuen allà, els meus avis, els meus tiets, els meus cosins. Jo no hi he anat des de que vaig venir amb la meva fare fa quatre anys. El meu pare va venir abans per buscar feina i després vam venir tots. Han nascut alguns cosinets i tinc ganes de veure’ls. Jo, ja els conec una mica perquè parlem per skype un cop a la setmana. Ens connectem amb el meu tiet i parlem i ens veiem tots junts.
Aquest estiu podré aprendre més l’àrab perquè aquí només el parlo amb la meva família i amics. En canvi, quan estigui allà hauré de parlar sí o sí àrab. Si parlo amb català no m’entendran.
També aprenc coses de la meva cultura amb els meus pares. Ells m’expliquen d’on venim, quines són les nostres creences i què hem de fer perquè estigui ben fet. La meva mare m’ensenya a cuinar plats del meu país. Però ella també ha après a fer plats d’aquí. Les dues ens vam apuntar a un curs de cuina que feien a l’ajuntament, em sembla que es deia cuina tradicional catalana.
Segur que aquest estiu aprendre moltes coses que no sé del Marroc i de la meva família!
Moltíssimes gràcies Adriana, Joel i Firdaous per explicar-nos algunes de les vostres experiències!! Algunes són molt curioses i no les coneixíem!!
Continueu descrivint aquelles activitats que feu amb els vostres pares, germans, avis, tiets, amics, veïns,… Ens agrada saber què apreneu quan aneu a la platja, al cinema, a passejar,…
Jo em dic Andrea i tinc 13 anys. A mi m’agrada molt fer coses amb els meus pares. Nosaltres anem de vacances cada estiu. Tinc una germana que té 15 anys.
Amb els meus pares aquest estiu anirem de càmping a Astúries. També vindran els meus veïns. Som 9 persones i dormirem amb bungalows. L’any passat ja vam marxar junts de viatge, i vam anar al sud de França.
Quan anem de viatge sempre els meus pares preparen abans el que farem. La meva germana i jo descarreguem música per poder escoltar el cotxe i també pel·lícules. L’altre dia vam anar a comprar una guia al Corte Ingles d’Astúries. També hem buscat llocs per visitar a diferents pàgines web. Les meves veïnes també buscaran i portaran coses pel viatge.
La pàgina web que hi ha coses és aquesta: http://www.turismoasturias.es/.
El meu pare i el meu veí faran un tram del Camino de Santiago. Ell m’ha explicat que el Camino de Santiago arriba a la Catedral de Santiago de Compostel·la (Galicia). Pots fer el camí amb bici, a peu o corrents. Ve gent de tot el món per fer-lo. No el pots fer tot de cop, sinó que s’ha de fer per dies. Ells faran uns 25 quilòmetres cada dia i dormiran amb albergs (és un lloc on pots dormir, les habitacions són grans, és com una casa de colònies). Ells caminaran pel Camí del Salvador. Començaran a un lloc que es diu Pajares i arribaran a Oviedo. Quan arribin els anirem a buscar amb cotxe perquè estaran molt cansats. El meu pare s’ha descarregat l’app “camino” a la tablet i al mòbil. Busca informació sobre els llocs, els quilòmetres, també diu el desnivell, la temperatura…
Sempre fem activitats a la natura i disfrutem molt
Jo em dic Anna i vinc d’una família que estima el mar. El meu avi és pescador de Blanes i el meu pare també ho va ser durant molts anys. Tant si és hivern com si és estiu anem a la platja. Potser ara hi anem menys, perquè hi ha molta gent. La meva mare també ve, tot i que ella és infermera i els caps de setmana treballa a l’hospital i no pot venir.
Ens agrada anar amb la barca del meu avi. No és la barca amb la que pesca!! té una barca més petita. Hi anem cap al vespre sempre, és quan el mar està més tranquil. El meu avi explica que és més tranquil, i que el mar també està més relaxat. Resulta que és per les màrees. No sé molt bé com explicar-ho, però és com quan vas a Sant Sebastián que el matí la platja està molt i molt lluny i a la tarda està molt i molt a prop.
També pesquem algun peixos. Hem pescat pops i rogers. També hem pescat eriços. A vegades, el meu pare torna els peixos al mar però altres vegades no. A mi no m’agraden els eriços, però els meus avis i els meus pares sí.
A mi m’agrada molt anar a pescar amb el meu pare i el meu avi!!!
Em dic Miquel i visc a Igualada. Tinc tres germanes. Jo sóc el més gran, tinc 13 anys. L’Anna en té 8, la Carlota en té 6 i la Mireia en té 4. Els meus pares estan separats. Jo visc amb la meva mare, es diu Carlota. I el meu pare es diu Josep. El meu pare viu a Capellades, és un poble molt a prop d’Igualada.
Jo faig moltes coses amb els meus pares. Jo dic sempre que tinc dos pares i dues mames. Els meus pares fa molts anys que estan separats. Es van separar quan tenia 2 anys. El meu parer és bomber i treballa a la unitat de bombers del Bages. Ell sempre ha d’estar pendent per si té una urgència. Per exemple, si hi ha algun foc ha de marxar a treballar. A l’estiu, com ara, hi ha dies que treballa i d’altres que no, però si hi ha un foc ha d’anar a treballar. I com que a l’estiu hi ha més focs ha de vigilar on anem a fer coses. L’altre dia, vam anar a la platja a Torredembarra amb la meva germana Mireia i la Dolors. El van trucar més d’una vegada que havia de marxar perquè hi havia un foc a uns camps molt a prop de Montserrat. Vam marxar i vam anar a deixar el pare a un campament que haviem preparat els bombers i els mossos d’esquadra.
Jo i el meu pare anem molt amb bicicleta. Molts diumenges al matí agafem les bicicletes i anem a la muntanya. Preparem uns entrepans i begudes i anem a fer rutes per la muntanya. A la tardor, agafem bolets i després ens els mengem. A vegades, no fem esmorzar i anem a esmorzar a un bar.
Amb la meva mare i en Jordi anem a visitar pobles. Ens agrada conèixer poblets. Per exemple, fa uns dies vam anar a un poble que es diu Peratallada, que està a prop de la ciutat de Girona.