Per Judith Oller.

Què diríeu que tenen en comú les següents activitats?: un projecte d’escoltisme per a rehabilitar pisos de persones en situació de pobresa extrema, l’apadrinament d’avis lectors, una ecoauritoria al servei del poble a dins l’aula, el disseny gratuït de pàgines web pels comerciants d’una ciutat ofert per estudiants de secundària, la recuperació de la memòria històrica a través del recull de narratives de la gent gran impulsada per una associació i varies escoles, la dinamització de l’hora del pati als CEIP i l’acondicionament i recuperació de les hortes urbanes d’una ciutat per part d’estudiants…

En tots els casos estem davant de l’aprenentatge servei (APS).

Però què és l’APS?

“L’aprenentatge servei és una metodologia educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en què els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo”

(Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 9)

Es tracta d’una proposta innovadora, on es vinculen de forma indissociable el servei voluntari a la comunitat i el treball d’adquisició de coneixements, habilitats i valors que realitzen les institucions educatives. La finalitat és que l’activitat que en resulta sigui positiva tant per a qui rep l’ajuda com per als qui presten el servei.

Així, si un grup classe decideix netejar els descampats propers a l’escola i acondicionar-los per jugar estan realitzant una tasca de voluntariat de valor indiscutible per a la col·lectivitat. Si a la vegada que netejen els solars, estudien el tipus de deixalles que s’hi troben, el lloc on s’haurien d’abocar, la quantitat de residus que produiex el barri, les formes de reciclatge possibles i, com a conseqüència, es posen en contacte amb l’Ajuntament per demanar millores i fan una campanya de sensibilització ciutadana, podem dir que ens trobem davant d’un exemple d’APS. S’ha fet un servei a la comunitat i alhora s’han treballat coneixements d’ecologia, de ciències socials, de llengua i s’han desenvolupat actituds i destreses cíviques.

L’APS aglutina propostes de tot tipus, que es poden realitzar des de l’àmbit d’institucions educatives amb major o menor grau de formalitat (associacions de veïns; AMPES; entitats socials, culturals, de lleure o religioses; escoles; universitats; instituts de secundària; cicles formatius; etc.).

Els projectes d’APS són, doncs, un clar exemple d’obertura de l’escola a la comunitat. Aquesta secció de l’Àgora- Educació informal, tal i com indica el títol, està  pensada per reflexionar sobre la metodologia APS i els seus beneficis educatius. Així doncs, us invitem a compartir amb nosaltres els vostres projectes d’APS i les coses que creieu que heu après a través d’ells, com valoreu l’experiència,  quins aspectes són més complicats de portar a terme…

El debat està iniciat. Qui s’anima a continuar?