Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva d’eriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura d’algues i limiten, doncs, la supervivència d’altres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos d’algues en autèntics blancalls submarins és l’objectiu d’un nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala del Departament d’Ecologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca d’Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.
