Estem vivint temps difícils en els que augmenten els riscos de desigualtat i d’exclusió social. Temps en els que les persones veuen desafiades les seves identitats i en els que apareixen nous espais formatius fora de les institucions socialitzadores clàssiques. La migració, els mitjans de comunicació de l’era informàtica i audiovisual, les xarxes socials, etc., ens han obert multitud de possibilitats formatives, afavorint la creació d’una nova Vila global on han emergit nous contextos d’activitat i pràctiques que han facilitat, i que exigeixen, el domini de noves eines, habilitats i competències. Quelcom que caracteritza aquests nous contextos d’activitat, molts d’ells derivats de l’ús de les tecnologies de la informació, és que l’aprenentatge ja no està localitzat (o no exclusivament) en un sol context físic, temporal i institucional, sinó que es produeix en una gran varietat de contextos d’activitat (ja siguin físics o virtuals), i a través de múltiples agents educatius. Aquesta nova ecologia de l’aprenentatge en la qual ens trobem immersos, planteja la necessitat d’un model d’educació distribuïda i interconnectada que està posant a prova la capacitat d’adaptació de les institucions educatives tradicionals, que han de respondre a la formació d’aprenents competents al “llarg” i “ample” de les seves vides.
En un món complex com aquest, la identitat esdevé un assumpte capital per als països, les institucions educatives i les persones. La identitat es construeix a través de la participació en els diferents escenaris pels que transitem, així com per la forma en què aprofitem les oportunitats i els recursos per aprendre allò que aquests escenaris ens ofereixen. Tal i com afirmen diversos autors, aprenentatge i identitat estan estretament relacionats entre sí. D’aquesta forma, les identitats en general, i en particular la identitat d’aprenent, s’entenen com a construccions híbrides i frontereres, i des del nostre punt de vista conformen les millors eines per mirar d’establir continuïtats entre els diversos escenaris en els que participem (contextos educatius, pràctiques escolars, comunitats, entorn d’amics i amigues, xarxes socials, etc.).
És a través de la participació de les persones en diferents activitats i contextos educatius que es co-construeixen i re-construeixen múltiples identitats. En aquesta sessió debatrem sobre la identitat d’aprenent; una identitat íntimament relacionada amb els èxits i fracassos futurs, que està en constant procés de reconstrucció, i que és producte de les relacions que establim amb els altres. Aquest interès suposa analitzar el procés pel qual les persones arribem a donar sentit a la nostra participació en activitats d’aprenentatge mitjançant el reconeixement de nosaltres mateixos com a aprenents, i als valors i emocions que acompanyen aquest reconeixement. Això implica indagar també sobre temes afins, com la gestió d’aquestes identitats a l’aula, l’ajustament de les ajudes pedagògiques, la connexió entre experiències d’aprenentatge dins i fora l’escola, la re-definició del rol del professor i l’alumne en aquesta nova ecologia de l’aprenentatge, i molts d’altres.
L’objectiu d’aquesta sessió, dirigida a professors, investigadors i altres professionals de l’educació és, doncs, el de reflexionar i compartir experiències (d’investigació i d’innovació docent) que ens permetin treballar en la línia d’afavorir continuïtats educatives entre l’escola i els aprenents, les seves famílies i les seves comunitats de referència. Es tracta de promoure trajectòries d’èxit que ajudin els estudiants a construir-se a sí mateixos com a aprenents competents i a fer que desenvolupin noves identitats que els permetin reeixir en els seus projectes de vida tan personals com professionals. Comptarem amb 13 pòsters, vuit dels quals són projectes d’investigació i els cinc restants són projectes d’innovació docent. Tots, des de diferents òptiques i mirades, s’articularan entorn a interessos que poden ser compartits o comuns. Alguns d’ells estan més centrats en desvelar factors clau per a superar les discontinuïtats existents entre les pràctiques quotidianes dels estudiants i de les institucions educatives formals i en tots els nivells educatius. Altres propostes se centren més en la problemàtica del fracàs i l’abandonament escolar i de la seva relació amb la construcció de la identitat d’aprenent, i finalment comptem també amb propostes referides a l’estudi dels processos de construcció de la identitat en contextos escolars i d’ensenyança superior.
|
Artigal, R., Maura, A.M. i Pineda, R. (2016). Escola a Temps Complet.abstract – poster |
|
Cabrera, B. y Callejas, E. (2016). El proceso de cambio en el técnico psicoeducativo: la evolución del profesional novel hacia el Modelo Centrado en la Familia.abstract – poster |
|
Cubero, M., Santamaría, S., Prados, M. y Arias, S. (2016). La identidad profesional docente: cómo describen su yo profesional estudiantes de Educación Primaria e Infantil.abstract – poster |
|
Farré, G. (2016). A l’INS Aubenç atenem personalment!abstract – poster |
|
García, D., Padrós, M., Sánchez, S. y Lalueza, J.L. (2016). Identidad escolar e identidad minoritaria. Contradicciones y herramientas para la construcción de una identidad intercultural.abstract – poster |
|
Gràcia, M., Jarque, M.J., Vega, F. y Bitencourt, D. (2016). La competencia comunicativa y lingüística oral y la construcción de la identidad en la formación inicial de maestros.abstract – poster |
|
Marco, M.J., Martínez, V. y Macías, B. (2016). Aprendizaje-servicio en el ámbito universitario. Adquisición de competencias y cambios identitarios.abstract – poster |
|
Onsès, J. i Miño, R. (2016). La documentació visual de l’aprenentatge dins i fora de l’aula.abstract – poster |
|
Pereira, A.M., Largo, M. e Saballa, D. (2016). Experiências de aprendizagem de estudantes universitários e a construção de significados sobre si mesmo como aprendiz.abstract – poster |
|
Porta, J., Gimó, X. i Carrillo, C. (2016). Parlant de tot “Pràctica sobre l´Expressió Oral”.abstract – poster |
|
Rosales, R. A. y Cubero, R. (2016). Identidad de aprendiz saludable y prácticas de aprendizaje cooperativo. Estudio en un contexto de riesgo de exclusión social.abstract – poster |
|
Solari, M. y Martín, E. (2016). Aprendiendo a ser orientadora: Una propuesta teórico-metodológica para investigar la construcción de la identidad profesional en contextos escolares.abstract – poster |
|
Subero, D. y Esteban-Guitart, M. (2016). La mejora las expectativas sobre la universidad y los estudios superiores en jóvenes en riesgo de exclusión social: El proyecto FICAB’15.abstract – poster |