Sessió 3: L’aprenentatge de la ciència i la tecnologia en la era digital
Coordinadors: Ramon Barlam (Institut d’Educació Secundària Cal Gravat, Manresa) y Moisés Esteban-Guitart (Universitat de Girona)
Divendres, 18 de novembre a les 11:30h.
Auditori Meier MACBA Barcelona
Introducció:
En un món en constant transformació, i en el que la ciència i la tecnologia ocupen un lloc destacat, els coneixements relatius al que anomenem STEM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) precisen d’una atenció especial. A causa d’aquest dinamisme extrem, els constants avanços i la seva inclusió dins del currículum acadèmic representen un gran repte per als plans d’estudi de tot tipus de centres educatius. Així doncs, des de l’etapa de l’educació infantil dins als nivells educatius superiors tenim la difícil tasca de vertebrar una línia contínua que garanteixi, d’una banda, l’adquisició d’uns coneixements bàsics que tot ciutadà hauria de tenir i, de l’altra, els més avançats, per poder arribar a un bon nivell en I+D.
Els continguts de ciència i tecnologia no haurien de desvincular-se dels d’altres camps del coneixement, desactivant la clàssica distinció entre els sabers relatius a les ciències i les lletres o a les humanitats. Aquesta polarització del saber ha estat la que trobem encara majoritàriament a les aules. D’aquesta manera, l’ABP (Aprenentatge basat en problemes), així com altres metodologies actives i transversals d’ensenyament i aprenentatge, està guanyant terreny enfront d’altres metodologies on el protagonisme i el rol de l’aprenent és més passiu. Aprofitar l’entorn immediat i familiar, un major grau d’activitats de manipulació i, en definitiva, una ciència i una tecnologia més pràctica i quotidiana, augmenta per altra banda la motivació i interès dels més joves, ja que respon millor, de forma clara i eficient, a les seves inquietuds i necessitats.
L’aprenentatge de la ciència i de la tecnologia pot tenir un fi en sí mateix o, senzillament, pot ser la via de transmissió per arribar a un altre tipus de coneixement o adquirir unes determinades capacitacions. Podem així ensenyar tecnologia, o ensenyar amb tecnologia. És a dir, podem fer que aquesta sigui l’eina o la clau que ens faciliti la adquisició de qualsevol tipus de competència.
És cada cop més evident que cada vegada hi ha més les iniciatives que, darrerament, estan entrant de forma progressiva a les aules. Des de l’optimització dels laboratoris als centres educatius, els projectes de tipus diversos (alguns a iniciativa pròpia i d’altres impulsats institucionalment), les trobades, l’interès creixent per àmbits com el de la robòtica, la creació d’aplicacions, la vinculació amb centres del territori, etc. Però el camí a recórrer és encara molt llarg.
Un altre gran tema pendent és el de la participació de la dona als estudis superiors relacionats amb la ciència i la tecnologia. En alguns d’aquests estudis la presència de la dona és anecdòtica i és evident que hem d’acabar amb el fals estereotip que les dones són de lletres i els homes de ciències.
Totes aquestes inquietuds anteriors es tradueixen i canalitzen en l’organització, des d’universitats i organitzacions de diferent tipus, d’iniciatives entorn de les disciplines STEM. Congressos, seminaris i esdeveniments de tot tipus destinats a reorientar i optimitzar actuacions encaminades al seu foment, especialment entre els més joves. Com per exemple, l’organització dels APP Awards impulsada per M-Schools, per citar només un exemple il·lustratiu.
L’objectiu d’aquesta sessió, dirigida tan a professorat de totes les etapes educatives com a professionals de les administracions públiques, organitzacions i institucions relacionades amb el món de l’educació, és analitzar, compartir experiències, sensibilitzar i reflexionar sobre mesures i actituds que haurien d’adoptar-se per a millorar l’aprenentatge de i amb ciència i tecnologia que duen a terme els nostres joves.
A la sessió es presentaran 11 pòsters, dels quals 3 són projectes d’investigació i 8 són projectes d’innovació docent que descriuen diferents experiències educatives. En concret, els projectes d’investigació se centren en l’anàlisi empíric de les actituds que tenen els nens, nenes i joves en relació a la ciència i la tecnologia, així com l’interès per participar en activitats relacionades amb la ciència i la tecnologia fora de l’escola (en relació amb les variables sexe i edat). Ambdues investigacions estan basades en el projecte més ampli “Bridgning Learning Experiences”. La tercera investigació que es presentarà és el resultat d’un projecte en el que participen universitats i escoles de cinc països de la Unió Europea (projecte “Early Matery – 21th century literacy – Learn2Code&Code2Learn. How to playfully motivate school kits to master computer programing”) que té l’objectiu fonamental de fomentar l’aprenentatge de la programació en nens, nenes i joves, així com oferir un catàleg d’activitats i guia per a docents que ajudi a les escoles i instituts en el foment del “pensament computacional”. En relació als projectes d’innovació docent, es presentaran experiències dutes a terme a l’escola Antònia Simó i Arnó, a l’Institut Quatre Cantons, l’Institut Alcarràs, la Universitat de Barcelona (el projecte europeu “Engaging Science”) i l’Institut Cal Gravat. Totes elles són experiències que il·lustren el desenvolupament de metodologies d’ensenyament i aprenentatge actives, on l’aprenent té un protagonisme crucial, així com l’ús de les tecnologies, i en alguns casos la relació del context educatiu escolar amb altres agents del territori.
En nom del Comitè científic i organitzador de les jornades, us agraïm per endavant la vostra participació i us animem a compartir i debatre entorn a una sèrie de qüestions rellevants per a la temàtica de la sessió, d’entre les que voldríem destacar les següents:
a) A la vostra proposta, quin paper juguen les TIC en l’aprenentatge de la ciència i la tecnologia?
b) Penseu que és beneficiós vincular les experiències d’aprenentatge en relació a la ciència i la tecnologia que tenen lloc dins i fora de l’escola? En cas afirmatiu, com pot articular-se aquesta connexió?
c) Quina aportació de la vostra proposta us sembla més destacable en relació a l’aprenentatge de la ciència i la tecnologia a l’Era Digital?
| Alcaraz, S. y Barajas, M. (2016). Recursos digitales para la enseñanza de las ciencias basada en los principios de la Investigación y la Innovación Responsable. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Alcaraz_al.pdf |
| La Universidad de Barcelona participa en el proyecto europeo Engaging Science (financiado con ayuda de la Comisión Europea), que se propone introducir la Investigación y la Innovación Responsable en el aula. Desde hace unos años, los currículos de las asignaturas de ciencias han experimentado un cambio, tanto a nivel europeo como nacional. Las ciencias ya no se pueden enseñar como un conjunto de conocimientos estáticos creados por los científicos, sino que se encuentran en constante evolución. A través de dilemas científicos, los más jóvenes conocerán los factores científicos y técnicos, éticos, económicos y políticos que intervienen en la ciencia, desarrollando así capacidades de indagación, pensamiento crítico y argumentación. Para lograrlo, el proyecto ofrece apoyo al profesorado de ciencias, principalmente de secundaria, en forma de recursos educativos. Los recursos plantean una controversia científica al alumnado, es decir, una situación en la cual hay que elegir entre dos alternativas igualmente no deseables. Por ejemplo, “¿Se debería prohibir la venta de bebidas azucaradas a menores de 18 años?”;. Estas preguntas captan la atención y el interés del alumnado, que a continuación realiza una indagación para responder a la pregunta, para la cual tiene que activar sus conocimientos de ciencias. Estos recursos se han diseñado para facilitar la implicación de los alumnos en las ciencias, para hacerles pensar y debatir acerca de asuntos de actualidad científica mientras aplican los conocimientos disciplinares propios del área. Además, pretenden facilitar el trabajo a los docentes al incluir todos los recursos necesarios para llevar a cabo la actividad.Estos recursos también permiten desarrollar habilidades de indagación científica presentes en el currículum, como la búsqueda de evidencias, y la elaboración y comunicación de conclusiones. Todos los recursos del portal siguen un modelo inspirado en las 5Es de Bybee (2006), ampliamente reconocido en la investigación en didáctica de las ciencias experimentales. Muchos de estos recursos incluyen debates en pequeños grupos. Esto permite que el alumnado practique habilidades de razonamiento, argumentación, conversación y pensamiento crítico. Al ser estas habilidades tradicionalmente asociadas con otras áreas como la de lengua, estos recursos se convierten en grandes aliados de aquellos docentes que quieran llevar a cabo actividades competenciales. Además, el proyecto promueve la creación de una comunidad virtual de aprendizaje y colaboración, formación en línea y la posibilidad de realizar proyectos con instituciones de investigación científica. El póster resumirá los resultados principales del proyecto, como son el currículo de habilidades de Investigación e Innovación Responsable, los recursos didácticos para promoverlas en el aula, los contenidos de apoyo para el profesorado, y los resultados de los talleres presenciales, los cursos virtuales y la comunidad. Esto permitirá establecer un diálogo con los asistentes respecto a la problemática de la enseñanza de la competencia científica para la promoción de una ciudadanía que participe activamente en el desarrollo de actividades científicas y de innovación tecnológica.Palabras clave Controversias científicas, indagación, investigación e innovación responsable. Referencias Bybee, R. W., Taylor, J. A., Gardner, A., Van Scotter, P., Powell, J. C., Westbrook, A., & Landes, N. (2006). The BSCS 5E instructional model: Origins and effectiveness. Colorado Springs, CO: BSCS. Generalitat de Catalunya. Departament d’educació. (2008). Educació, currículum, educació secundària obligatòria Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado, 106, pp. 17158-17207 (2006). Okada, A., Young, G. & Sherborne, T. (2015) Innovative teaching of Responsible Research and Innovation in Science Education. Open Education Europa Journal – eLearning Papers V, 44 (1), 64-74. Unión Europea (2014). Responsible Research and Innovation. Europe’s ability to respond to societal challenges. Recuperado de: https://ec.europa.eu/research/swafs/pdf/pub_rri/KI0214595ENC.pdf |
| Barlam, R. (2016). El World Mobile City Project, proposta competencial. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Barlam.pdf |
| Amb l’excusa de localitzar i enregistrar des dels seus dispositius mòbils (foto i breus vídeos, a Instagram) 5 punts escollits a l’atzar de les seves grans ciutats de referència els alumnes participants, en grup i sincrònicament, porten a terme una activitat de descoberta i orientació gamificada que facilita el desenvolupament d’un gran nombre d’habilitats i de competències bàsiques. Han d’utilitzar les respectives xarxes de transport, realitat augmentada, codis QR i eines diverses.Paraules clauGamificació, Mobile learning, competència tecnològica, metodologies emergents, realitat augmentada, projecte tele-col·laboratiu.
Referències Altimiras, E., Massegú, T. Biescas, L. y Barlam, R. (2011). Experiencias inngovadoras TIC en el instituto Cal Gravat. En M. Sola i J.F. Murillo (coords.), Las TIC en la educación. Realidad y expectativas. Informe anual Ariel-Fundación Telefónica (pp. 59-76). Madrid: Ariel.Barlam, R. (2013). The school of the 21st century will be digital, or else it will not be. Barcelona Metròpolis, 88, 24-25. Castañeda, L., Roman, Mª del Mar, & Barlam, R. (2013). Virtual worlds and social and educational inclusion: case study at Secondary Education Institute Cal Gravat. Journal of New Approaches in Educational Research, 4 (2), 91-98. doi: 10.7821/naer.2015.4.99 Riola, C., Pelegrina, J., Biescas, L. y Barlam, R. (2014). Una gincana con dispositivos móviles. |
| Cufí, X., Muntaner-Perich, E., Niell, M., Peracaula, M., Conellà, P., Estebanell, M. i Freixenet, J. (2016). Playful Coding. Engaging young minds with creative computing. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Cufi_et.pdf |
| En Early Mastery han participado universidades y escuelas de 5 países de Europa que han diseñado y compartido experiencias cautivadoras de aprendizaje de la programación para niños y jóvenes (playfulcoding activities), no sólo con el objetivo de aprender los unos de los otros, sino también de elaborar un catálogo de actividades y una guía para maestros que ayude a las escuelas e institutos a dar un salto adelante y explorar el universo del Pensamiento Computacional.El proyecto huye de algunas modas que se centran exclusivamente en promover la programación en las escuelas aduciendo que esta será una competencia básica en los trabajos del futuro. En vez de esto, que de hecho ya es bastante obvio y positivo por sí mismo, los integrantes del proyecto se han inspirado en las ideas de los pioneros de los años 70 (como Seymour Papert, padre del LOGO) o con los creadores de un entorno digital para niños tan actual como Scratch (del MIT Media Lab), ya que Early Mastery parte de que aprender a programar cuando aún somos niños nos ayuda a articular nuestro conocimiento, a tomar control de nuestro propio proceso de aprendizaje, favorece que pensemos de forma más precisa sobre problemas complejos, y estimula nuestra creatividad y pensamiento crítico. En el proyecto, las actividades de playfulcoding diseñadas intentan ser multidisciplinares, para ser implementadas de forma transversal a través de diferentes asignaturas, con un enfoque basado en aprendizaje por proyectos y retos.Los objetivos principales han sido: – Explorar maneras y estrategias de promover el aprendizaje de la programación en escuelas europeas. Especialmente en alumnos de 8 a 15 años. – Proporcionar ejemplos de actividades y talleres que favorecen que los niños y jóvenes dejen de ser exclusivamente usuarios/consumidores de las tecnologías digitales y se conviertan en creadores/productores. Dicho de otra manera: que los niños aprendan a usar las tecnologías digitales para expresarse de forma creativa. – Ofrecer a las escuelas e institutos ejemplos inspiradores de cómo introducir la programación y la robótica de forma transversal dentro de los currículos escolares. Los dos resultados principales son: – Un catálogo de actividades inspiradoras de playfulcoding integrado en la web del proyecto (http://playfulcoding.udg.edu). – Una guía para maestros en formato libro (físico y digital), que se ha traducido a 6 idiomas, y que incluye no sólo algunas de las actividades de playfulcoding sino también la explicación de toda la filosofía construccionista que hay detrás, consejos técnicos, consideraciones sobre el entorno en los talleres, etc. Durante los dos años de proyecto, se han diseñado y testeado en escuelas e institutos de entornos muy diferentes (urbanos/rurales, públicos/privados, etc.), se han realizado 45 charlas/seminarios/formaciones en más de 80 escuelas, llegando a más de 600 profesores y 4000 estudiantes. Estos indicadores nos permiten ser optimistas en cuanto al presente y futuro impacto del proyecto. El equipo de Playfulcoding: – Universitat de Girona/UdigitalEdu (Project Coordinator), GIRONA (CATALONIA-SPAIN) – Escola Veïnat de Salt, SALT (CATALONIA-SPAIN) – Constantin Ianculescu High-School, CRAIOVA (ROMANIA) – University of Craiova (ROMANIA) – Ysgol Bro Hyddgen (United Kingdom) – Aberystwyth University (United Kingdom) – University of Bourgogne (FRANCE) – Esebel SRL, Spinoff dell’Università degli Studi di Perugia (ITALY) Palabras clave Creative Computing, constructionism, educació maker. Referencias Brennan, K. & Resnick, M. (2012). New Frameworks for Studying and Assessing the Development of Computational Thinking. Proceedings of the 2012 annual meeting of the American Educational Research Association, Vancouver, Canada. Papert, S. (1980). Mindstorms: Children, computers, and powerful ideas. New York: Basic Books, Inc. Wing, J. (2014). Computational Thinking Benefits Society. 40th Anniversary Blog of Social Issues in Computing. |
| Díez, J.C. i Gou, A. (2016). Vehicles propulsats per energía solar. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Diez_al.pdf |
| L’Ateneu de Fabricació Fàbrica del Sol, situat al Parc de la Barceloneta, és un ecosistema col·laboratiu dedicat a ser un referent en sostenibilitat a la Xarxa d’Ateneus de Fabricació. Els seus principals objectius són prioritzar l’educació, alfabetitzar l’entorn en tecnologies digitals i sortir al barri i ser útils: volen treballar colze a colze amb els veïns, que les persones el considerin un espai comunitari, on pensar junts en solucions a problemes comunitaris a partir de la fabricació digital. Quan es va inaugurar, l’any 2015, el seus responsables van pensar en muntar una petita exposició on mostrar quelcom dissenyat i fabricat per joves de l’ESO, de manera que el professorat i l’alumnat de les escoles i instituts que visiten les seves instal·lacions veiessin el que alumnes de 12 i 13 anys poden arribar a fer. Així, va néixer la col·laboració entre l’Ateneu Fàbrica del Sol i l’Institut Quatre Cantons del Poblenou. L’encàrrec es va concretar en el disseny i fabricació d’una sèrie de vehicles propulsats per energia solar fotovoltaica. Aquest encàrrec és una de les múltiples propostes d’intervenció que diverses entitats fan a alumnat del Quatre Cantons. Amb una durada de 6 setmanes i una dedicació de 8 hores/setmana l’alumnat ha de situar-se en la naturalesa de l’encàrrec o necessitat de la institució, idear la intervenció, acció o proposta i, d’acord amb l’entitat, dur-la a terme. En una primera fase, el responsable de l’Ateneu visita l’institut i exposa la seva necessitat a un grup de nois i noies de 2n i 3r d’ESO. Aquest alumnat, també, visita les instal·lacions de l’Ateneu per conèixer la tecnologia que farà servir per fabricar els diferents elements dels seus prototipus (principalment impressores 3D i talladores làser). Així mateix, al llarg de la primera setmana, a les instal·lacions de l’institut, un expert en modelatge 3D imparteix unes sessions per tal que l’alumnat es familiaritzi amb l’aplicació de disseny assistit per computadora que s’emprarà. En començar la fase de disseny, es dedica un temps a explicar els fonaments de l’energia solar fotovoltaica i els principis bàsics dels mecanismes de transmissió de moviment. Es reflexiona sobre la importància de tenir present, a l’hora de dissenyar, on anirà allotjat el motor elèctric i com es transmetrà el moviment a les rodes del vehicle. A partir d’aquest moment, l’alumnat, que treballa per parelles, comença a dissenyar el seu vehicle: rodes, xassís, compartiment del motor, etc. A mesura que els dissenys van avançant, s’imprimeixen a la impressora de l’institut o es visita de nou l’Ateneu amb un grup més reduït d’alumnes per fabricar les seves solucions. Finalment, sobre els vehicles definitius, es munten els motors, els mecanismes de transmissió de moviment pertinents i les plaques fotovoltaiques i se surt al pati a realitzar la primera cursa de vehicles solars, fabricats amb tecnologies digitals, de l’Institut Quatre Cantons del Poblenou.Paraules clauFabricació digital, disseny digital, projecte col·laboratiu.
|
| Fornells, I. (2016). Circuits elèctrics makers. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Fornells.pdf |
| L’objectiu principal del treball és la creació de circuits elèctrics sota criteris diversos; la curiositat, l’experimentació i la incertesa de saber si allò que es fa, funciona o no, són les claus de tot el procés.Les preguntes que guien tota l’experimentació i que marquen el camí a seguir són:- Quins materials poden ser els substituts del cable elèctric en un circuit?
– I quins de la pila, és a dir, del generador? La metodologia emprada és a través del tinkering. El tinkering és el que passa quan s’intenta fer alguna cosa que no sé sap molt bé com fer-ho, és un procés d’aprenentatge guiat per la imaginació i la curiositat. No hi ha maneres correctes o incorrectes de fer les coses, es tracta d’investigar com funcionen, fer i desfer per tornar a treballar sobre elles. L’alumnat s’ha de distribuir en diversos grups, els quals han de disposar de material sufient per dur a terme les seves provatures i construccions. És important disposar de franges àmplies de treball, que permetin dur a terme un treball reflexiu. L’activitat es divideix en tres blocs clarament diferenciats: – Crear circuits elèctrics amb cables alternatius: plastelina maker (conductora i aïllant), paper d’alumini, mina de llapis i tinta conductiva. – Idear circuits amb generadors diferents a la pila: pila líquida de vinagre, pila de monedes i placa solar. – Construir altres circuits amb la placa makey makey. Paraules clau Circuits, electricitat, tinkering, makey makey. Referències Wilkinson, K. i Petrich, M. (2014). The art of tinkering. San Francisco: Weldon Owen. |
| Gou, A. i Díez, J.C. (2016). Trofeus quotidians. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Gou_et.pdf |
| Hangar, ubicat al recinte de Can Ricart, és un centre obert per a la investigació i la producció artística que brinda el seu suport a creadors, artistes i col·lectius. El centre ofereix un context i uns serveis que possibiliten la investigació i el desenvolupament de produccions artístiques de forma parcial o integral. Entre els seus objectius hi ha el de fomentar les aliances amb projectes, entitats i organitzacions que comparteixen formes de treballar, seguint els principis de complementarietat i col·laboració. En aquest sentit, Hangar i l’Institut Quatre Cantons ja han dut a terme diverses col·laboracions consistents en què el nostre alumnat satisfà una necessitat o un encàrrec, proposat per algun artista d’Hangar, al llarg de 6 setmanes i amb una dedicació de 8 hores/setmana.En aquesta ocasió i en una primera fase, el Raül Nieves i l’Enric Brasó, d’Hangar, visiten l’institut i encarreguen a un grup d’alumnes de 2n i 3r d’ESO un trofeu dedicat a persones o col·lectius que d’una manera directa o indirecta hagin influït a les seves vides. Es tracta de conceptualitzar, dissenyar i fabricar un trofeu per algú que pugui semblar lluny de cap mena de reconeixement. També conviden al grup d’alumnes a visitar les seves instal·lacions a Hangar per tal que tinguin un primer contacte amb les tecnologies de fabricació (principalment impressores 3D i fresadores) que empraran. En una segona fase, l’alumnat ha de decidir el destinatari del seu trofeu. Han de repensar en la infraestructura de les seves vides, en els membres de la seva comunitat i generar un retorn emocional, en forma de trofeu, cap a qui estan agraïts, els agrada, els importa o els motiva. Aquí apareixen les persones que els han iniciat en algun esport, l’escola primària, el pediatra que els va ajudar al llarg de la infància, els millors amics o amigues, la mare, el pare, el professor de guitarra, el club d’hoquei, el divulgador científic, la colla d’amics…Posteriorment, reben formació en l’ús d’eines de disseny digital «open source» i, amb l’ajuda dels artistes letons Paula Vitola i Rihards Vitols, comencen a conceptualitzar la seva proposta. En aquesta fase l’alumnat fa servir l’anglès com a llengua principal a l’aula per comunicar-se amb els artistes. A mesura que es va avançant en el disseny dels trofeus, es van imprimint, a la impressora 3D de l’institut, prototipus a petita escala per tal de detectar defectes i/o implementar millores. Quan els dissenys es consideren definitius, es comença la fabricació de manera simultània a l’institut i a les instal·lacions d’Hangar. Finalment, l’alumnat realitza els acabats dels seus trofeus fent servir esmalts acrílics. En aquesta fase, el grup d’alumnes valora especialment els consells de l’artista Rihards Vitols relacionats amb els diferents tipus d’acabats. L’experiència acaba amb una presentació del projecte per part de l’alumnat davant de les seves famílies. Expliquen el significat del seu disseny i la persona, col·lectiu o institució objecte del seu agraïment. I, a més, en alguns casos, l’alumnat lliura el trofeu a la persona destinatària del seu «trofeu quotidià». Paraules clau Impressió 3D, disseny digital, Hangar. |
| Grau, R. i García, M.(2016). L’adolescent de Poblenou – Vila Olímpica. Hàbits dels adolescents relacionats amb el consum de tòxics, les relacions sexuals i l’alimentació. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Grau.pdf |
| El CAP Vila Olímpica és un centre d’Atenció Primària de salut situat al barri de la Vila Olímpica. Dóna servei a una població estimada en 40.000 persones. Fruit de la col·laboració amb l’institut Quatre Cantons, el CAP va encarregar a 16 joves de 4rt d’ESO, que van escollir treballar amb aquesta entitat, dur a terme un estudi del perfil de l’adolescent de 15 i 16 anys dels barris de Poblenou i Vila Olímpica per tal de detectar necessitats, de dissenyar intervencions de promoció de la salut i d’avaluar programes i polítiques. L’objectiu era identificar comportaments i factors de risc per a la salut dels adolescents del barri obtenint un punt de partida per a intentar, des del CAP, modificar hàbits no saludables. Aquest encàrrec és una de les múltiples propostes d’intervenció que diverses entitats fan a alumnat del Quatre Cantons. Amb una durada de 6 setmanes i una dedicació de 8 hores/setmana l’alumnat ha de situar-se en la naturalesa de l’encàrrec o necessitat de la institució, idear la intervenció, acció o proposta i d’acord amb l’entitat dur-la a terme. En la col·laboració amb el CAP Vila Olímpica la demanda es va concretar en l’estudi de tres àmbits de salut comunitària: consum de tòxics, hàbits alimentaris i relacions sexuals i afectives. En la fase inicial l’alumnat visita les instal·lacions del CAP, parla amb el personal mèdic, treballadors socials i administratius del centre per tal de situar-se en la naturalesa i funció d’un centre d’atenció primària. Assisteixen a algunes reunions de treball per conèixer més adequadament la feina que es desenvolupa al CAP. Diversos treballadors del centre visiten igualment l’institut per tal d’aprofundir en els diferents perfils laborals que conflueixen en el CAP. En iniciar-se fase de la recerca es va dedicar un temps per presentar i aprofundir en els continguts propis com els diversos tipus de tòxics, la seva naturalesa, efectes sobre la conducta i problemàtiques derivades del consum. Igualment s’analitzaren els hàbits alimentaris, els principals aliments consumits pels joves i es va determinar la pertinència de la dieta que segueixen molts d’ells. Igualment es va aprofundir en el tipus de relacions sexuals i afectives que mantenen els joves. En els tres casos es va partit de la metodologia ABP (aprenentatge basat en problemes) i de grup cooperatius per estimular la capacitat de recerca en col·laboració de l’alumnat. Es va construir un ampli qüestionari derivat de les informacions que volien obtenir els participants d’acord amb l’encàrrec del CAP. El qüestionari va ser objecte de diverses elaboracions fins que es va validar i corregir. Llavors el van convertir en un formulari Google compartit, en col·laboració amb els tutors dels nivells de 4rt d’ESO i 1r de batxillerat, pels instituts públics del barri: instituts Quatre Cantons, Front Marítim, Icària. Finalment, buidades i processades les dades, els resultats es van sintetitzar en una infografia científica. L’alumnat va haver d’aprofundir en el coneixement d’aquesta tècnica d’expressió en el context d’una comunicació científica. El pòster mostrarà els resultats que es van obtenir.Paraules clauEntorn i institut, aprenentatge ciència, personalització. Referències Grau, R. (2013). L’organització i el desplegament curricular a l’institut Quatre Cantons. Perspectiva escolar, 367, 29-35. Grau, R. (2016). Espais i àmbits d’aprenentatge. Dossier Graó, 1, 79-81. Grau, R. (2015). El Treball Globalitzat a partir e Proposta Externa a l’institut Quatre Cantons. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 42. Ruiz, F. (2007) La nueva educación. Madrid: LID Editorial Empresarial. |
| Jiménez, A., Aguilar, D., Roca, E., Ibáñez, M. i Manzano, R. (2016). Una mirada diferent al món. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Jimenez_al.pdf |
| Els congressos i les fires de ciència adreçades a centres educatius són una forma d’animar els infants, els joves i el seu professorat a treballar a l’aula realitzant indagacions científiques que posteriorment hauran de comunicar en un escenari molt diferent a l’escolar. Això comporta avantatges en el terreny de l’aprenentatge de les ciències, d’una banda la motivació que produeix la cerca a través de l’experimentació i d’una altra el repte personal que suposa haver de fer front a les explicacions i contrast dels resultats obtinguts davant d’un públic desconegut. Es posa en valor no tant sols que l’alumnat faci, pensi i creï al centre sinó que vagi més enllà i pugui fer una transferència dels seus aprenentatges, en un context diferent al que quotidianament associa el treball científic. A Lleida s’organitzen dues activitats per donar marc físic a aquesta idea: D’una banda Ciència al Carrer; es tracta d’una fira que té lloc en el centre històric, eix comercial de la ciutat, un dissabte a la tarda del mes de maig. Aquest fet no és atzarós, fa que el públic assistent sigui molt variat, ciutadania en general que, encuriosida per la mostra, s’atura a veure els projectes científics, planteja dubtes i escolta les argumentacions.Alumnat de totes les etapes educatives mostra tot un seguit de projectes científics, d’experiments, observacions i treballs realitzats a l’aula. Els infants i joves són els veritables protagonistes, fan les presentacions dels experiments i les explicacions de com i per què succeeixen els fenòmens que mostren i al mateix temps els qui han de respondre els dubtes plantejats. Aquest canvi d’escenari i l’autonomia personal que han de mostrar els infants i joves pretén donar sentit a l’aprenentatge de les ciències. Els experiments impactants desperten la curiositat i aplanen el camí cap al coneixement alhora que permeten la comprensió de molts fets quotidians. La fira també els permet actuar en pla d’igualtat i interactuar amb una sèrie de científics de reconegut prestigi.Un congrés científic no és una activitat exclusiva dels adults. El congrés “La ciència feta pels infants. Congrés Anna Gené”, activitat pensada amb un format d’un congrés formal de ciència, també posa en valor dos pilars de l’aprenentatge de les ciències: el mètode científic i la comunicació. Un reduït grup d’infants del grup-classe que ha fet la cerca, exposa el procés d’indagació en uns 10 minuts. El públic format per alumnat de primària de diferents centre de la zona té l’oportunitat de plantejar preguntes, posant en valor l’aprenentatge entre iguals. Paraules clau Ciència per la vida, aprenentatge significatiu, curiositat, preguntes amb sentit. Referències Agenda de la Ciutat de Lleida. (2016). Ciència al carrer 2016. Recuperat de http://app.paeria.cat/agenda/event/ciencia-al-carrer-2016/ CPR del Segrià (2016). Ciència al carrer. Lleida. Recuperat de http://sesegria.cat/cienciaalcarrer/ Universitat de Lleida. (2016). Fem Ciència a l’escola. Congrés Anna Gené. Recuperat de https://sites.google.com/site/congresannagene/home Servei Educatiu del Segrià. (2016). 10 anys de la fira “Ciència al Carrer” a Lleida. Recuperat de https://youtu.be/DqFO5hZRCzg |
| Majó, F., Martínez, F., Mestre, M. i Roca, S. (2016). Dissenyar i construir un prototip de robot domèstic que faciliti la vida quotidiana als avis i àvies. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Majo.pdf |
| Merino, I., Largo, I., Membrive, A., Araujo, D. y Rochera, M.J. (2016). La predisposición de niños y jóvenes a trabajar como científicos en el futuro. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Merino_al.pdf |
| En las últimas décadas se ha hecho evidente que el papel de la ciencia y la tecnología –CyT– es fundamental para el desarrollo de la sociedad. Sin embargo, diversos estudios han constatado una pérdida creciente del interés de los niños y jóvenes hacia la CyT, así como un descenso del número de personas que se dedican profesionalmente a estos ámbitos. Partiendo de esta preocupación, el objetivo de este estudio exploratorio es analizar la predisposición de niños y jóvenes a trabajar como científicos en el futuro y la posible relación que tiene con las variables de sexo y edad.Para ello, se ha elaborado y aplicado un cuestionario sobre intereses y actitudes hacia la CyT a un total de 1.336 estudiantes de 10, 13 y 16 años de centros educativos de Cataluña. En el cuestionario se les pregunta si se dedicarían profesionalmente en el futuro a quehaceres científicos, poniendo especial énfasis en las razones por las que los estudiantes justifican su respuesta.Los resultados muestran diferencias significativas en función del sexo y de la edad: por un lado, los chicos presentan más predisposición a dedicarse a la CyT que las chicas; por otro lado, los niños de 10 años tienen más predisposición y los adolescentes de 13 años son los que menos. En cuanto a las razones, destacamos la diferencia que señalan los encuestados entre el interés por la CyT y el interés por el quehacer científico. En las conclusiones discutimos las implicaciones educativas que estos resultados tienen, generándose la necesidad de acercar la figura del científico y sus tareas a las escuelas para favorecer el interés de los estudiantes por dedicarse profesionalmente a estos ámbitos.
Palabras clave Intereses, ciencia y tecnología, quehacer científico, futuro profesional, aprendizaje de la ciencia y la tecnología. Referencias Baram-Tsabari, A., & Yarden, A. (2009). Identifying meta-clusters of students’interest in science and their change with age. Journal of Research in Science Teaching, 46 (9), 999-1022. doi: 10.1002/tea.20294. Bennett, J., & Hogarth, S. (2009). Would you want to talk to a scientist at a party? High school pupils’ attitudes to school science and to science. International Journal of Science Education, 31, 75-98. Hasni, A. & Potvin, P. (2015). Student’s Interest in Science and Technology and its Relationships with Teaching Methods, Family Context and Self-Efficac. International Journal of Environmental & Science Education, 10 (3), 337-366. Hidi, S., & Harackiewicz, J. (2000). Motivating the academically unmotivated: A critical issue for the 21st century. Review of Educational Research, 70, 151–179. Khoo, S. T., & Ainley, J. (2005). Attitudes, intentions and participation. Camberwell: ACER. Potvin, P., & Hasni, A. (2014) Interest, motivation and attitude towards science and technology at K-12 levels: a systematic review of 12 years of educational research. Studies in Science Education, 50, 85-129. |
| Niño, S., Largo, M., Membrive, A. y Merino, I. (2016). Interés por participar en actividades relacionadas con ciencia y tecnología. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Nino_al.pdf |
| Diversos estudios señalan que los intereses de los niños y jóvenes por la ciencia y la tecnología –CyT- han disminuido en los últimos años. Lo anterior se manifiesta en el contexto escolar en el declive de los intereses por las asignaturas relacionadas con la CyT. Teniendo en cuenta que las personas cada vez aprenden en una mayor cantidad y diversidad de contextos a lo ancho y a lo largo de la vida, la toma en consideración de las actividades relacionadas con estos ámbitos -y que tienen lugar más allá del contexto educativo formal- adquiere especial relevancia. De acuerdo con lo anterior, nuestro objetivo es indagar el interés que muestran los niños y jóvenes hoy en día por participar en actividades relacionadas con CyT en contextos fuera de la escuela y la relación de las variables sexo y edad con este interés.Para ello, elaboramos un cuestionario sobre intereses y actitudes hacia la CyT que fue aplicado a niños de 10 años (N=398) y adolescentes de 13 (N=432) y 16 años (N=506) de 24 centros educativos de Cataluña. En concreto, las preguntas exploran el gusto por participar en cinco actividades relacionadas con CyT: ver documentales o leer revistas o libros sobre el tema; arreglar máquinas o aparatos; jugar a juegos de ciencia o tecnología; visitar museos de ciencia, zoológicos o acuarios; y cuidar plantas o trabajar en el huerto.Los resultados muestran una clara disminución en el interés por las cinco actividades a medida que aumenta la edad. También aparecen diferencias significativas en función del sexo en las tres franjas de edad, especialmente en la adolescencia. Finalmente, concluimos discutiendo la necesidad, por un lado, de potenciar y motivar a los alumnos a realizar este tipo de actividades y, por otro, de establecer vínculos con los temas de CyT que se trabajan en la escuela.
Palabras clave Actividades fuera de la escuela, aprendizaje de la ciencia y la tecnología, ciencia y tecnología, intereses. Referencias Baram-Tsabari, A., & Yarden, A. (2009). Identifying meta-clusters ofstudents’interest in science and their change with age. Journal of Research in Science Teaching, 46 (9), 999-1022. doi: 10.1002/tea.20294. Bennett, J., & Hogarth, S. (2009). Would you want to talk to a scientist at a party? High school pupils’ attitudes to school science and to science. International Journal of Science Education, 31, 1975-98. Coll, C. (2013a).La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En J.L. Rodríguez Illera (Comp.), Aprendizaje y Educación en la Sociedad Digital (pp. 156-170). Barcelona: Universitat de Barcelona. Hasni, A. & Potvin, P. (2015). Student’s Interest in Science and Technology and its Relationships with Teaching Methods, Family Context and Self-Efficacy. International Journal of Environmental & Science Education, 10 (3), 337-366 Leander, K. M., Phillips, N. C., & Taylor, K. H. (2010). The changing social spaces of learning: mapping new mobilities. Review of Research on Education, 34, 329-394. Potvin, P., & Hasni, A. (2014) Interest, motivation and attitude towards science and technology at K-12 levels: a systematic review of 12 years of educational research. Studies in Science Education, 50, 85-129. Roth, W. M. (2002). Aprender ciencias en y para la comunidad. Enseñanza de las ciencias, 20 (2), 195-208. Schreiner, C. & Sjøberg, S. (2004). ROSE. The relevance of Science Education. Department of Teacher Education and School Development. University of Oslo. Recuperado de |
| Pérez, J.M. i Campa, J. (2016). Astronomia 12-18. http://psyed.edu.es/archivos/Jornades/Perez_al.pdf |
| Els alumnes de l’institut d’Alcarràs cursen la ciència de l’astronomia dins les diferents àrees curriculars de l’educació secundària i batxillerat: ciències naturals, matemàtiques, socials, filosofia, tecnologia, etc. A més, disposen de la possibilitat d’estudiar aquesta ciència dins el Grup d’Astronomia de l’Institut d’Alcarràs utilitzant les instal·lacions de l’Observatori Astronòmic del mateix centre. Aquests alumnes tenen edats compreses entre els 12 i els 18 anys i no reben cap tipus de compensació acadèmica. A més de realitzar activitats d’aprenentatge de tipus seminari, taller o assistència a conferències, participen en congressos i programes de divulgació científica a nivell escolar i/o divulgació entre les escoles i la població dels municipis d’influència de l’institut.Paraules clauAstronomia, didàctica, educació secundària. |