En un món en constant transformació, i en el que la ciència i la tecnologia ocupen un lloc destacat, els coneixements relatius al que anomenem STEM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) precisen d’una atenció especial. A causa d’aquest dinamisme extrem, els constants avanços i la seva inclusió dins del currículum acadèmic representen un gran repte per als plans d’estudi de tot tipus de centres educatius. Així doncs, des de l’etapa de l’educació infantil dins als nivells educatius superiors tenim la difícil tasca de vertebrar una línia contínua que garanteixi, d’una banda, l’adquisició d’uns coneixements bàsics que tot ciutadà hauria de tenir i, de l’altra, els més avançats, per poder arribar a un bon nivell en I+D.

Els continguts de ciència i tecnologia no haurien de desvincular-se dels d’altres camps del coneixement, desactivant la clàssica distinció entre els sabers relatius a les ciències i les lletres o a les humanitats. Aquesta polarització del saber ha estat la que trobem encara majoritàriament a les aules. D’aquesta manera, l’ABP (Aprenentatge basat en problemes), així com altres metodologies actives i transversals d’ensenyament i aprenentatge, està guanyant terreny enfront d’altres metodologies on el protagonisme i el rol de l’aprenent és més passiu. Aprofitar l’entorn immediat i familiar, un major grau d’activitats de manipulació i, en definitiva, una ciència i una tecnologia més pràctica i quotidiana, augmenta per altra banda la motivació i interès dels més joves, ja que respon millor, de forma clara i eficient, a les seves inquietuds i necessitats.

L’aprenentatge de la ciència i de la tecnologia pot tenir un fi en sí mateix o, senzillament, pot ser la via de transmissió per arribar a un altre tipus de coneixement o adquirir unes determinades capacitacions. Podem així ensenyar tecnologia, o ensenyar amb tecnologia. És a dir, podem fer que aquesta sigui l’eina o la clau que ens faciliti la adquisició de qualsevol tipus de competència.

És cada cop més evident que cada vegada hi ha més les iniciatives que, darrerament, estan entrant de forma progressiva a les aules. Des de l’optimització dels laboratoris als centres educatius, els projectes de tipus diversos (alguns a iniciativa pròpia i d’altres impulsats institucionalment), les trobades, l’interès creixent per àmbits com el de la robòtica, la creació d’aplicacions, la vinculació amb centres del territori, etc. Però el camí a recórrer és encara molt llarg.

Un altre gran tema pendent és el de la participació de la dona als estudis superiors relacionats amb la ciència i la tecnologia. En alguns d’aquests estudis la presència de la dona és anecdòtica i és evident que hem d’acabar amb el fals estereotip que les dones són de lletres i els homes de ciències.

Totes aquestes inquietuds anteriors es tradueixen i canalitzen en l’organització, des d’universitats i organitzacions de diferent tipus, d’iniciatives entorn de les disciplines STEM. Congressos, seminaris i esdeveniments de tot tipus destinats a reorientar i optimitzar actuacions encaminades al seu foment, especialment entre els més joves. Com per exemple, l’organització dels APP Awards impulsada per M-Schools, per citar només un exemple il·lustratiu.

L’objectiu d’aquesta sessió, dirigida tan a professorat de totes les etapes educatives com a professionals de les administracions públiques, organitzacions i institucions relacionades amb el món de l’educació, és analitzar, compartir experiències, sensibilitzar i reflexionar sobre mesures i actituds que haurien d’adoptar-se per a millorar l’aprenentatge de i amb ciència i tecnologia que duen a terme els nostres joves.

	Alcaraz, S. y Barajas, M. (2016). Recursos digitales para la enseñanza de las ciencias basada en los principios de la Investigación y la Innovación Responsable. abstract – poster
	Barlam, R. (2016). El World Mobile City Project, proposta competencial. abstract – poster
	Cufí, X., Muntaner-Perich, E., Niell, M., Peracaula, M., Conellà, P., Estebanell, M. i Freixenet, J. (2016). Playful Coding. Engaging young minds with creative computing. abstract – poster
	Díez, J.C. y Gou, A. (2016). Vehicles propulsats per energia solar. abstract – poster
	Fornells, I. (2016). Circuits elèctrics makers. abstract – poster
	Gou, A. i Díez, J.C. (2016). Trofeus quotidians. abstract – poster
	Grau, R. i García, M.(2016). L’adolescent de Poblenou – Vila Olímpica. Hàbits dels adolescents relacionats amb el consum de tòxics, les relacions sexuals i l’alimentació. abstract – poster
	Jiménez, A., Aguilar, D., Roca, E., Ibáñez, M. i Manzano, R. (2016). Una mirada diferent al món. abstract – poster
	Majó, F., Martínez, F., Mestre, M. i Roca, S. (2016). Dissenyar i construir un prototip de robot domèstic que faciliti  la vida quotidiana als avis i àvies. poster
	Merino, I., Largo, I., Membrive, A., Araujo, D. y Rochera, M.J. (2016). La predisposición de niños y jóvenes a trabajar como científicos en el futuro. abstract – poster
	Niño, S., Largo, M., Membrive, A. y Merino, I. (2016). Interés por participar en actividades relacionadas con ciencia y tecnología. abstract – poster
	Pérez, J.M. i Campa, J. (2016). Astronomia 12-18. abstract – poster