Per Pili Royo i Esther Barrabés
Ens adonem que sovint hem fet alguna descoberta quan simplement ens hem aturat al carrer, hem aixecat la vista davant nostre i hem mirat. I és que potser amb més freqüència de la que voldríem ens perdem coses per no mirar. És quan mirem i ens fem preguntes quan descobrim.
Nosaltres, aquesta vegada, hem fet la descoberta passejant la vista de baix a dalt, del terra al cel.
La primera vegada va ser per alguns dels carrers estrets del barri vell de Girona. Volíem fer alguna fotografia, i vam comprovar que en moltes de les seves cases més antigues els balcons disminueixen les seves mides segons anem pujant nivells (normalment entre 2 i 3 pisos): l’amplada de les balconades, el vol de les cartel·les, l’obertura de les portes…
Aquesta característica, que no s’hi observa en els edificis moderns, he vist que es troba arreu. Ho hem mirat amb una mica més de detall a St. Feliu de Guíxols fent un breu recorregut per la seva zona més cèntrica i propera al Passeig del Mar.
Com esperàvem, hem trobat que aquesta estructura es repeteix en edificacions emblemàtiques com les cases Ribot, Perdrieux Cateura, Perdrieux Jofre, Albertí, Viader … i d’altres, tractant-se majoritàriament d’habitatges burgesos d’estil neoclàssic o modernista.
I a què podria ser deguda aquesta distribució?
Tenint en compte l’època a què pertanyen (s. XIX), ens preguntem si la importància dels habitacles disminuïa amb l’alçada… Però si ens limitem a captar amb la vista a través d’aquestes formes i proporcions, el que observem és que sembla augmentar la verticalitat de la perspectiva, perquè la sensació d’allunyament que ja es produeix de forma natural s’intensifica amb aquesta configuració.
I què millor per enriquir l’observació que trobar un contraexemple? En aquesta casa, la cartel·la del balcó del 2n pis és de majors dimensions que la del 1r pis. Ens sembla que no s’aconsegueix l’efecte de verticalitat de les edificacions anteriors, tot i que les proporcions de les obertures podrien estar pensades a tal efecte. Però sobretot ens produeix certa sensació de poc equilibri, com si per un efecte òptic el pes augmentés, de forma desproporcionada, a la part corresponent al pis superior de l’edifici… Com si perillés la possibilitat d’un daltabaix!